Tot locutor recorda el seu primer spot com es recorda un primer petó: amb afecte, amb nervis retrospectius i amb algun detall que preferiria oblidar. El meu té banda sonora. Dues, de fet. I aquí hi ha el problema.
Fa vint anys que parlo sol en una habitació encoixinada. I encara que de vegades gairebé no m’ho puc creure… doncs em paguen per fer-ho! Però no t’emocionis gaire, que aquí no es regala res. Tot el que surt del meu estudi va passant per caixa.A l’habitació se’n diu estudi de gravació, al que hi […]